Meditació
Recordo els primers cops que vaig intentar meditar i com, cada cop que ho intentava, em ficava més nerviosa. Se suposava que tenia que deixar de tenir pensaments durant, ni que fos, 3 segons. No hi havia manera. Això em feia rebutjar el meu propi procés sentint-me incapaç de meditar. Sentint-me definitivament insuficient.
Fins que vaig canviar l’enfoc.
Quan es comença a meditar, la millor manera d’aproximar-nos és a partir de l’acceptació radical de tot el que passi durant el nostres primers intents. Només així serem capaços d’observar-nos sense jutjar-nos a nosaltres mateixos. Sense rebutjar-nos. És a partir de l’observació de nosaltres mateixos i de l’acceptació de tot el que observem, que, poc a poc, i quasi sense buscar-ho, comencem a relaxar la ment. És a dir, a meditar.
Deixa’m acompanyar-te poc a poc, en aquest procés.
Pròximament…
Comença ara
el teu nou camí!
On em pots trobar?
Amposta: Alacant, 47
Tortosa: Mossèn Manyà, 18
Segueix-me
